Dos germans que vivien en granges properes van caure en un conflicte; va ser el primer que tenien després de 40 anys compartint maquinària i intercanviant collites i béns regularment. Tot va començar quan un petit malentès va anar creixent fins que explotà en un itnercanvi de paraules amargues seguit de setmanes de silenci.
Un dia, de bon matí, algú va trucar a la porta d'un dels dos germans. En obrir-la trobà un home amb eines de fuster que li va dir:
- Estic buscant feina; tal vegada podria ajudar-lo amb alguna petita reparació en la seva granja.
- Sí, va dir el gran dels germans; -tinc una feina per a vostè. Mira, a l'altra banda del riu, en aquella granja, allà viu el meu germà petit. La setmana passada hi havia un preciós prat entre nosaltres dos fins que ell va desviar el cabal del riu per a separar les nostres terres. Amb aquesta atitud està mirant d'enfurismar-me, però no sap el que li espera. Veu vostè aquella pila de restes de fusta al costat del graner? Voldria que contruís una valla de dos metres d'alt per a no veure'l mai més.
El fuster li va dir:
- Crec que entenc la situació. Digui'm on són els claus, la pala per a fer els forats dels pals, i faré una feina que el deixarà ben satisfet.
El fuster va treballar dur durant tot el dia mesurant, tallant i clavant. Quan estava a punt de caure el sol, el granger va tornar, i el fuster havia acabat la seva feina. El germà gran es va quedar bocabadat. No hi havia una valla de dos metres; en el seu lloc havia construït un pont. Un pont que unia les dues granges a través del riu. Era una fina peça d'art.
En aquell moment, el seu germà petit va apropar-se des de la seva granja i anant cap al seu germà l'abraçà i li digué:
- Ets un gran home!, mira que construir un bonic pont després del que t'he dit i t'he fet...!
A continuació, el fuster va agafar les seves eines i va acomiadar-se per marxar; però el germà gran el va aturar i li va demanar que es quedés amb ells... Ell va respondre'ls:
- M'agradaria quedar-me amb vosaltres però tinc molts ponts per a construir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada