El conte del pont de fusta

Dos germans que vivien en granges properes van caure en un conflicte; va ser el primer que tenien després de 40 anys compartint maquinària i intercanviant collites i béns regularment. Tot va començar quan un petit malentès va anar creixent fins que explotà en un itnercanvi de paraules amargues seguit de setmanes de silenci.

Un dia, de bon matí, algú va trucar a la porta d'un dels dos germans. En obrir-la trobà un home amb eines de fuster que li va dir:
- Estic buscant feina; tal vegada podria ajudar-lo amb alguna petita reparació en la seva granja.
- Sí, va dir el gran dels germans; -tinc una feina per a vostè. Mira, a l'altra banda del riu, en aquella granja, allà viu el meu germà petit. La setmana passada hi havia un preciós prat entre nosaltres dos fins que ell va desviar el cabal del riu per a separar les nostres terres. Amb aquesta atitud està mirant d'enfurismar-me, però no sap el que li espera. Veu vostè aquella pila de restes de fusta al costat del graner? Voldria que contruís una valla de dos metres d'alt per a no veure'l mai més.

El fuster li va dir:
- Crec que entenc la situació. Digui'm on són els claus, la pala per a fer els forats dels pals, i faré una feina que el deixarà ben satisfet.

El fuster va treballar dur durant tot el dia mesurant, tallant i clavant. Quan estava a punt de caure el sol, el granger va tornar, i el fuster havia acabat la seva feina. El germà gran es va quedar bocabadat. No hi havia una valla de dos metres; en el seu lloc havia construït un pont. Un pont que unia les dues granges a través del riu. Era una fina peça d'art.

En aquell moment, el seu germà petit va apropar-se des de la seva granja i anant cap al seu germà l'abraçà i li digué:
- Ets un gran home!, mira que construir un bonic pont després del que t'he dit i t'he fet...!

A continuació, el fuster va agafar les seves eines i va acomiadar-se per marxar; però el germà gran el va aturar i li va demanar que es quedés amb ells... Ell va respondre'ls:
- M'agradaria quedar-me amb vosaltres però tinc molts ponts per a construir.

Reconciliació, perdó i reparació

Entre el perdó i la reconciliació hi ha passes diferents i matisos que cal tenir en compte, tot i que ambdós conceptes es complementen i en ocasions tinguin aspectes en comú molt importants. D'entrada, la reconciliació inclou el perdó, però no sempre a l'inrevés. El perdó és un acte que pot ser unilateral en un context de dos o més parts; és a dir, una víctima pot concedir el perdó, però això no significarà que s'hagi culminat el procés de reconciliació pròpiament, que és molt més complex. En canvi, la reconciliació només es pot donar des de la bilateralitat o la multilateralidad; és a dir, es reconcilien totes les parts en conflicte, o no hi ha reconciliació real en el conflicte en sí.

Un tercer pas és el de la reparació. Aquest és un concepte específic que forma part del procés global de la reconciliación. D'alguna manera, aquest procés ha de culminar amb un acord seriós de reparació cap a les víctimes que permeti concloure definitivament el procés conflictual i segellar totes les ferides obertes durant el conflicte. Així doncs, el perdó constitueix una de les primeres passes cap a la reconciliació, si bé la reparació és un dels darres, amb la finalitat de completra el procés reconciliador. Ambdós formen part de la reconciliació com a procés de superació de conflictes.

Sobre el perdó, segons Eduard Vinyamata

"Perdonar és el procés de reconèixer els errors per a corregir-los i recuperar els sentiments de llibertat i de pau amb un mateix, necessaris per a viure en plenitud. Perdona és aprendre a oblidar les ofenses i els temors, és aprendre a que els records traumàtics de les ofenses rebudes no ens impedeixin viure en plenitud. Perdonar és restituir el mal provocat. Perdonar és superar els sentiments de culpa, d'odi i resentiment, alliberar-se d'ells i sentir-se capaç de tornar a conviure. No resulta fàcil en aquells casos en els què s'han rebut ofenses greus (morts, tortures, danys materials i morals importants), però resulta aconsellable facilitar a les víctimes la recuperació psicològica i la dignitat, que segurament passa per processos de reconciliació."

E.Vinyamata, "Conflictología. Teoría y práctica en Resolución de Conflictos", Ariel, Barcelona, 2001; p. 121.